04/07/2026
Segon concert del I ViGfest. Un concert molt especial dedicat a la memòria de Fernando Rodríguez, excel·lent guitarrista i estimat professor que va desenvolupar una part molt significativa de la seva trajectòria docent a Vila-seca i que ens va deixar recentment. La seva figura va planar durant tota la vetllada, convertint la música en un sentit homenatge a la seva persona i al seu llegat.
La primera part del concert va servir per presentar oficialment l’Orquestra Mediterrània de Guitarres, un projecte singular i il·lusionant que ahir es posava de llarg davant del públic. Sota la direcció de l’Enrique Lop i integrada per una vintena de guitarristes del territori, la formació va sorprendre per la seva solidesa, la cohesió del conjunt i la qualitat de la seva proposta artística. La seva interpretació, plena de sensibilitat i energia, va merèixer una ovació entusiasta que reconeixia el naixement d’un projecte amb personalitat pròpia i amb potencial per formar part de qualsevol programació musical de referència del país.
La cloenda del concert, i també d’aquesta primera edició del ViGfest, va anar a càrrec del mestre Carles Trepat, una de les figures imprescindibles de la guitarra catalana i hereu directe de la tradició vinculada a Miquel Llobet i Emili Pujol. La seva presència tenia, a més, una significació especial per a Vila-seca, on va desenvolupar una intensa i fructífera tasca pedagògica durant la dècada dels noranta.
Amb la inconfusible sonoritat de la seva guitarra Antonio de Torres del segle XIX, Trepat va oferir una interpretació d’una gran autenticitat estilística, evocadora i profundament inspirada. Cada obra va ser presentada amb aquella naturalitat i saviesa que només els grans músics posseeixen, revelant tota la riquesa expressiva d’un repertori interpretat des d’una mirada fidel a la seva tradició i al seu context històric.
Va ser una vetllada íntima, reflexiva i d’una extraordinària bellesa sonora. Les paraules del guitarrista van incorporar un sentit record a Fernando Rodríguez, especialment emotiu en les obres de Pujol, Llobet i Tàrrega, autors que formen part de l’ADN musical compartit per tots dos. Música, memòria i emoció es van fondre en un mateix relat davant d’un públic captivat.
La llarga ovació final i els bisos amb què el públic va premiar l’actuació van posar el punt final a una nit memorable i a una primera edició del ViGfest que ha nascut amb vocació d’excel·lència.
Una cloenda que quedarà en la memòria de tots els qui la vam viure. Bravíssimo!!👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻
