07/11/2013
La història de Gruit
De la mateixa manera que moltes d’altres receptes de l’antiguitat, l’origen del GRUIT i el seu ús havien quedat perduts en el temps. Però, abans de continuar, hauríem de situar-nos en una època més o menys definida: l’ús del GRUIT comprèn un ample període de temps, des del 700 fins al 1700 dC.; el seu màxim esplendor, al voltant dels segles IX al XIII.
L’elaboració del GRUIT era una tasca femenina i és duia a terme en el nucli familiar. També sabem que les receptes i els coneixements es transmetien de generació en generació. Ja en aquesta època, les comunitats eclesiàstiques havien adquirit un avançat nivell d’organització econòmica, possiblement gràcies al nivell cultural dels seus membres. Era als monestirs on es recollien les millors collites, on s’elaboraven els millors teixits, etc., i, en poc temps, els monestirs es van convertir també en els millors productors de cervesa. Van dur a terme els primers processos mitjançant els quals la cervesa va evolucionar d’un nivell domèstic a una producció artesanal especialitzada. Al costat dels monestirs, el poder feudal també s’inicià en la fabricació de cervesa, ja que posseïa infraestructures pròpies, com són els molins, fleques, magatzems, etc. Durant la Baixa Edat Mitjana i amb l’aparició de ciutats importants i una pròspera classe burgesa, la pugna per la fabricació de la cervesa va començar a qüestionar-se. I mentre les ciutats es convertien en l’eix fonamental del creixement europeu, la producció de cervesa adquiria en elles unes dimensions considerables.
Durant tots aquests segles, la cervesa no era pas com avui la coneixem sinó que estava preparada amb la barreja d’herbes coneguda com GRUIT. El GRUIT va arribar a tenir tanta importància que fins i tot el control dels monestirs es duia a terme a través de regulacions exclusives per a la confecció d’aquest preuat producte. Més endavant, els senyors feudals es van aprofitar d’aquesta dependència del GRUIT per imposar regulacions a la seva recol·lecció amb intencions fiscals. És aquest el moment de màxima esplendor del GRUIT.
GruitierLligada a aquesta beguda neix, en plena Edat Mitjana, la figura del GRUITIER: es tracta de la persona encarregada de realitzar el preparat d’herbes i la que té els coneixements botànics per a fer-ho. La composició de les receptes era un secret ben guardat i aquestes persones eren realment importants i gaudien de grans privilegis; fins i tot podien arribar a tenir la seva pròpia guàrdia personal i viure en cases luxoses. N’hi havia que estaven a les ordres dels senyors feudals però, ja a les ciutats i amb el comerç cada cop més obert, arribaren a ser gent molt rica i poderosa. A finals de l’Edat Mitjana ja s’havia abandonat l’ús del GRUIT a gran part d’Europa, no sense passar primer per un llarg període de depuració en el que les propietats del llúpol donaven una major estabilitat a la cervesa.
Per tal d’adonar-nos de la transcendència que va tenir aquesta beguda, hauríem d’esmentar que fins i tot es va arribar a encunyar una moneda de curs legal que va ser utilitzada durant el regnat de Carles V. Estem parlant del GRUUT. Aquesta moneda servia, entre d’altres coses, com unitat per a pagar els impostos sobre el GRUIT.
Ara, Annick de Splenter la utilitza com a identitat de la marca: aquesta moneda és la que trobem a les etiquetes i taps de les ampolles Gruut (Gruit a Espanya),cinc estils de cervesa elaborats de manera completament artesanal amb la barrega d´herbes GRUIT.
